L'ESGLÉSIA DE SANT MARTI DE BIURE. LA CONSAGRACIÓ DE L'ANY 903

Quan valorem l'activitat pastoral -consagrado d'esglésies- feta pel bisbe Nantigis d'Urgell (899- 914), a través de l'estudi de les 18 actes de consagrado conservades, Integres o en resum, entre elles la de l'esglésla de Sant Victor de Dòma, podem concloure que el bisbe urgellenc la realltzà, segulnt itineraris molt concrets, per terres que en aquell moment historic estaven en procès de repóblament -organizado del territori per l'admlnistració tant civil com religiosa. Hem de reconèixer que aquest procès, dut a terme a finals del segle IX i prìncipis del segle X pels comtes I bisbes catalans, les dues maximes autoritats de l'administració territorial a l'Imperi Carolingi, fou complex i laboríos. Fins ara ha estat poc estudiat a causa d'un cert desconeixement de les directrius concretes en cadascun dels territoris dels

comtats catalans i això ens ha portat a fer aquesta recerca tan breu a l'entom de l'església de Sant Marti de Biure que fou parroquia en seus inicis que avui ha quedat relegada a la categoria d'una simple capella.

Recerca que hem realitzat com a record de les nostres estades, ja llunyanes en el temps, en aqüestes comrades del Berguedá.

L'any 903, el bisbe Nantigis va realitzar un llarg cami per a consagrar quatre noves esglésies, una en el comtat de Cerdanya I tres en el "pagus" del Berguedá. Aqüestes consagracions ens aporten la traça d'un itinerari per aqüestes terres que eren poblades i organitzades en aquests inicis del segle X. El dia 7 de juliol va consagrar ide Sant Victor de Dórria (Toses, Ripollès). L'acta no indica el dia de la setmana, però aquest era un dijous. En realitat no correspon a cap solemnitat litúrgica ni al dia de la celebrado del sant al qual era dedicada l'església.

Set dies mes tard, el 14 del mateix mes de juliol, també en dijous, va consagrar una església -Santa Maria, del Hoc dit "villa Kenilani" a la vali de "Roseto"- de la que no ens resta
memòria de lo situado geogràfica en qué fou construida. Hem de creure, però, que havia d'ubicar-se prop o potser en el mateix edifici del castel de Roset (Miada, Berguedá). Si fem un acurat estudi de les possibilités de cami entre aqüestes dues esglésies -Dòma i Roset- pensem que el mes recte, encara que no el mes fácil, era travessar la serralada que separa Dòma de les fonts del Llobregat, empero el mes normal seria anar a Ribes de Freser, continuar fins al monestir de Ripoll i des d'aquest cenobi fins a Vilada.

Fos quin fos el cami, el bisbe Nantigis va anar des del Ripollès fins al nord del Berguedá.
El 16 de juliol, que era dissabte, consagrava l'església de Sant Andreu de Sagàs, a poca distancia de Vilada. El cami, en aquesta ocasió, no comporta gaires dubtes. Una vegada mes celebra la cerimònia un dia que no era firat ni tampoc el de la commemoració del sant a qui estava dedicada l'església (30 de novembre). Hem de pensar en un concepte diferent de les celebracions centrades en les tres pasques.

La quarta església consagrada fou l'església parroquial de Sant Marti de Biure -el dimarts 13 de
desembre-, quatre mesos mes tard que la de Sant Andreu de Sagas. Aquesta diferencia de dates ens ha plantejat una pregunta: Com es possible aquesta diferencia cronològica, si les dues esglésies són veines amb una distancia d'uns quatre quilómetros en linea recta? No hi ha dubte que el bisbe Nantigis va realitzar una tasca de govern per aquesta contrada que ens és desconeguda per manca de documentació. Aquests quatre mesos només eis podem explicar per una dedicació a la pastoral en zones territorials pròximes i que abans del seu retorn a la Seu d'Urgell per a celebrar la Pasqua de Nadal va consagrar l'església de Sant Marti de Biure.

Conserve un resum de acta de consagrado que ens aporta molt poca informado de l'efemèrïde, però si les noticies historiques essencials per a poder considerar I valorar un celebrado, com era la consagració d'un temple. El bisbe Nantigis consagra l'església de Sant Martí a precs de Guadomir, barò I-lustre de la parroquia de "Benevivere, in territorio Bergitanensi". L'edifici havia estât construit pels seus feligresos i dedicat a sant Marti, bisbe. Aquest bisbe era Marti de Tours (316-397), sant de gran devoció entre els francs a l'alta edat medieval. La seva festa se celebrava el dia 11 de novembre.
L'acta de consagrado ens aporta una informació molt notable de caire social i economic. La parroquia de Sant Martí de Biure havia de pagar com a cens a la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell, 6 modis d'annona (= 6 mesures de 8,6 litres de cereals), 3 sous i dos anyells. Hem comparat aquest
aportado de Biure amb la de Sagas, que és la mateixa, i hem considérat unes possibilitats socioeconòmiques, que en aquests inicis del segle X eren equiparables pel fet de tenir una riquesa de terra i de poblament semblants, dificils de pensar i valorar en els inícis del segle XXI. Aqüestes dues parròquies tenien un cens superior a Sant Victor de Dórria, que era de 3 "modis d'annona", 3 sous I dos anyells. La diferencia la podem explicar si comparem la fertilitat de la terra i la possibilitat de riquesa entre un espai essencialment agricola amb un de ramader com era el de Dòrria.
L'església consagrada a Sant Marti de Biure era un edifici segurament semblant en les sèves
estructures a les de Sant Victor de Dòrria, en part conservades, i a les de Sant Andreu de Sagas, desaparegudes com a Sant Marti. L'evolució de la parroquia i de l'església de Biure mereix un novo aportado per la seva especial problemàtica.

Texte de Joan-F. Cabestany i Fort